Molt bona vesprada, companyes i companys! Em sap greu no poder acompanyar-vos en aquest moment cabdal per al futur de RTVV, per a la supervivència d’una part del nostre autogovern: si no tinguera un concert a l’Hospitalet de Llobregat ara mateix, us assegure que estaria damunt de l’escenari amb tots vosaltres, fent-vos costat, i vos cantaria una cançó que s’anomena Zàpping. Un dels versos de la lletra résa: “la Terra és plana perquè ho diu l’informatiu de Canal9″.

24 anys de paraules prohibides, de cròniques sesgades, de marginació d’artistes valencians, de censura i autocensura, de tergiversació flagrant i d’oblits deliberats, de corporativisme i mentides quotidianes i fins i tot d’assejament sexuals. 24 anys de gabinets de premsa de PP i PSOE pagats amb els impostos de tots els valencians, 24 anys de comissaris polítics, de directius culpables, tisores i mordasses.

En 1995, el dia de l’últim concert de la seua carrera, un Ovidi Montllor ja molt malalt, va decidir expulsar les càmeres de Canal9 del recinte on se celebrava l’actuació: la marginació que va patir des de 1989 fins a la recta final de la seua vida, va ser tan extremadament indigna, tan injusta, tan insultant, que no va voler que el Canal9 de l’etapa d’Amadeu Fabregat fóra testimoni d’aquella nit dissortadament històrica.

Són molts anys d’amnèsia i molts anys de silencis. I la reconciliació dels valencians i valencianes amb una televisió pública tan desprestigiada no s’aconsegueix en 48 hores. Però la RTVV que hem vist i escoltat aquestos dies difícils és tota una altra cosa. Hem vist periodistes amb totes les lletres informant sense pèls a la llengua, hem vist debats plurals i informació crítica, hem vist professionals de la comunicació posant les mans en farina i arromangant-se la camisa, explicant coses que no havien explicat mai, dient paraules que no havien dit mai. Hem vist i escoltat una RTVV de la qual sentir-nos ben orgullosos, una RTVV amb vocació de servei públic. I per això estem ací, m’agradaria donar-los una forta abraçada a tots els
treballadors i treballadores que sempre han estat ahi, al peu del canó. I als que no han estat sempre ahí però que acaben d’arribar, donar-los la benvinguda a la nostra lluita. A la batalla pels drets socials i per les llibertats civils. Units som més forts i junts anem a invertir fins a l’últim esforç perquè aquesta ràdio i aquesta televisió no baixe la persiana. Perquè és nostra, perquè la volem nostra. Llarga vida a Ràdio Televisió Valenciana!

Publicat el 9 de novembre de 2013 al blog http://blogspersonals.ara.cat/boquesimans/2013/11/09/sobre-rtvv/