Es calcula que ara mateix, mentre estàs llegint
aquest article d’opinió, mil milions de persones viuen per sota del llindar de
la pobresa: això significa que una sisena part de la població mundial ha
d’apanyar-se-les per passar amb menys d’un dòlar al dia. Un dòlar equival a
setanta-tres cèntims d’euro, perquè et faces una idea. Imagina que amb aquest
pressupost irrisori hagueres d’alimentar-te, pagar el lloguer o la lletra de ta
casa, l’electricitat, l’aigua corrent, el carburant del teu vehicle o
l’abonament del transport públic, i un llarg etcètera de productes i serveis,
indispensables o no, que consumim diàriament de manera automàtica, quasi sense
adonar-nos. No cal que faces la prova: no es pot, és absolutament impossible.

Aquesta és una de les paradoxes de l’Estat del
Benestar: perquè tu pugues mantindre la teua qualitat de vida, s’ha de
sacrificar obligatòriament un altíssim percentatge dels habitants del planeta.
Però pots estar tranquil o tranquil·la, aquesta gent viu molt lluny d’ací. és
molt probable que no te’ls creues mai pel carrer, a no ser que te’n vages de
safari a Kènia per desestressar-te del teu treball absorbent i t’allunyes del
circuit marcat per l’agència de viatges. No et preocupes, si et vénen
remordiments de consciència, sempre pots donar una part del teu sou a una ONG,
que amb les quotes que tu i molts com tu pagueu mensualment, acabaran amb la
fam, les guerres, l’escalfament global, l’esclavitud, etcètera, etcètera,
etcètera. I a l’hora de l’esmorzar, mentre fas un mos al teu entrepà i un glop
a la teua cervesa, amb un plateret d’olives i cacaus per a acompanyar, pots
advocar per la condonació del deute extern, persuadir els teus amics o companys
de la feina perquè voten a l’esquerra i malparlar dels polítics corruptes i els
dimonis dels Estats Units i les grans companyies multinacionals, que es creuen
els amos del món. Però en el fons, molt en el fons, saps que això serveix de
ben poca cosa. I et vénen les xifres al cap, una i altra vegada, repicant en la
teua consciència.

Mil milions de persones viuen amb menys d’un dòlar
al dia, el 70% són dones. Més de mil vuit-cents milions no tenen accés a aigua
potable. Al voltant de vuit-cents quaranta milions de persones pateixen
malnutricions, dos-cents milions són xiquets i xiquetes menors de cinc anys.
Dos mil milions de persones aproximadament tenen anèmia, per falta de ferro.
Vuit-cents vuitanta milions no poden rebre serveis bàsics de salut. Dos mil
milions de persones no poden permetre’s medicaments essencials…

Article publicat al diari digital L’Informatiu (12 de febrer de 2010)


Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.