El núvol volcànic de la setmana passada em va agafar a l’aeroport de
Praga i vaig haver de prendre’m unes vacances forçoses de cinc dies, tot
ajornant diverses actuacions que teníem previstes durant aquestes
dates. Una vegada digereixes la frustració i assumeixes que no pots fer
una altra cosa que tornar-te’n a l’hotel i esperar, t’adones que estàs
en un lloc immillorable per a quedar-te penjat i decideixes aprofitar el
temps, eixir a passejar i perdre’t per la ciutat. Deambules per ponts,
places i carrers, observant de reüll els monuments que ja tens massa
vistos, que ja ni tan sols et criden l’atenció.

De tota manera, mai no perds l’esperança de tornar a casa, i cada dia,
religiosament, t’arrimes a l’aeroport amb una maleta de vint quilos, la
guitarra i una motxilla amb llibres, discos i l’ordinador portàtil, a
veure si la situació ha canviat miraculosament, si per casualitat el cel
s’ha obert de sobte i encara queda alguna plaça lliure en el primer
avió cap a Barcelona, siga de la companyia que siga. Mentre esperes i
desesperes, li pegues voltes al cap, perquè no tens una altra cosa
millor a fer, i et poses transcendental: metafísica barata per combatre
l’avorriment.

SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE…

Article publicat al diari digital L’Informatiu (23 d’abril de 2010)


Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.