Pau Alabajos - Les hores mortes
Foto: Xepo WS

Pau Alabajos

Pau Alabajos va començar la seua carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita.L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor i Premi Muixeranga 2009 per votació popular al millor disc del domini lingüístic. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.

Pau Alabajos ha cantat les seues cançons en nombroses ciutats al llarg i ample del territori, així com en diferents escenaris internacionals: Heidelberg, Tübingen, Saarbrücken, Bochum, Colònia, Eichstätt, Frankfurt, Leipzig, Constança i Berlín (Alemanya); Lió, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc, Grenoble, Marsella, Rennes, Amiens, Ais de Provença i París (França); Zuric, Basilea i Lausana (Suïssa); Roma, Nàpols, Busalla, Bolonya, Torí, Venècia i Gènova (Itàlia); Jerusalem, Nablus i Jenin (Palestina); Faro i Lisboa (Portugal); Brussel·les (Bèlgica); Praga (República Txeca); Ciutat de Panamà (Panamà); Mont-real (Quebec); Nova York, Chicago, Gainesville, Boulder, San Diego, Missouri (Estats Units d’Amèrica), Atenes (Grècia) i Montevideo (Uruguai).

El 29 de setembre de 2012 es va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical, on el cantautor de Torrent va repassar gran part del seu repertori acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Coral Romput, amb més de vuitanta músics damunt de l’escenari, i va comptar amb la col·laboració de Núria Cadenes, Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Rodonors Invictes, Feliu Ventura, Cesk Freixas i Miquel Gil, que llegiren versos de Vicent Andrés Estellés. Els arranjaments simfònics van ser compostos per a l’ocasió per la violinista Laura Navarro, que ha participat activament en el projecte des del primer dia, i Francesc Gamon fou el director de l’OSCR per a la gravació del disc en directe #paualpalau (RGB Suports, 2014).

El 15 de juny de 2013 va presentar a l’auditori del Jardí Botànic de València Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, un llibre-disc amb catorze poemes escollits del llibre pòstum del poeta de Burjassot. En la gravació, les improvisacions del pianista Stefanos Spanopoulos i algunes peces clàssiques acompanyen les recitacions de Pau Alabajos.

Una de les musicacions que va compondre del poema XLVI de La pell de brau va ser inclosa en el CD recopilatori d’homenatge a Salvador Espriu Amb música ho escoltaries potser millor (Picap, 2013) que va capitanejar el músic i productor Toni Xuclà amb motiu del centenari del naixement del poeta, dramaturg i novel·lista català.

El seu sisé disc es titula L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016) i va ser enregistrat i masteritzat íntegrament als estudis Alex The Great de Nashville (Tennessee, EUA), amb la producció artística del músic nord-americà Brad Jones. 

El 2018 publica Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018), una adaptació musical dels poemes més emblemàtics de Vicent Andrés Estellés, amb textos indispensables com Els amants, Sonata d’Isabel, Crònica especial, Postal Coral romput.

El seu darrer àlbum es titula Les hores mortes (RGB Suports, 2020), una referència a un dels tres poemes del llibre Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol, que ha musicat en aquesta nova aventura. No és l’única adaptació literària que apareix en aquest CD: també hi ha una musicació del manifest en vers Vuit de Març, de Maria Mercè Marçal (amb la col·laboració especial de les artistes Gemma Humet, Meritxell Gené i Marta Rius, que posen la veu a l’enregistrament) i del poema No passareu, d’Apel·les Mestres, un poema antimilitarista de 1917 que s’ha convertit en un himne antifeixista. Més enllà de les adaptacions literàries, el disc es completa amb un grapat de cançons d’amor i de guerra, temes inèdits escrits i compostos íntegrament pel cantautor de Torrent.