dilluns, 6 d’agost de 2007, Sant Pere de Riudebitlles (el Penedés), Tercera Trobada de Cantautors dels Països Catalans

En primera instància, la protagonista de la III Trobada de Cantautors dels Països Catalans va ser l’aigua: un inoportú ruixat d’estiu va impedir que el festival de cantautors de Sant Pere de Riudebitlles se celebrara amb normalitat en la Plaça de l’Església, com estava previst. Els tènics van haver d’improvisar sobre la marxa i traslladaren una part de l’equip al saló parroquial, un teatret d’escassa capacitat i sense aire condicionat: un lloc menys lluït, però a cobert. Aquest canvi d’última hora va propiciar que el nostre amic i company d’escenari, faristol i carretera, Cesk Freixas, es vegera obligat a adaptar la seua formació a dues guitarres, veu i cors (en lloc de fer-se acompanyar pels Altres Bandais al complet, amb la col·laboració extra de dos ex-membres que no es volien perdre la cita). Va ser una autèntica llàstima, tenint en compte que es tractava de la presentació oficial del seu nou treball discogràfic, El camí cap a nosaltres. A més a més, tocava a casa, en el seu poble, amb la seua gent, una oportunitat d’excepció que bé mereixia posar tota la carn al torrador…

Deixant de banda aquesta qüestió, els teatres són, al meu parer,
l’hàbitat natural de la cançó d’autor: el públic està assegut en
butaques més o menys confortables; no existeix una barra que afegisca
percussions menors de glaçons, gots, monedes i veus etíl·liques a la
instrumentació que n’hi ha sobre l’escenari; els espectadors respecten
escrupulosament el silenci de la sala perquè entenen que es tracta
d’una música més “solemne”; i, per últim, l’acondicionament acústic
d’aquesta mena d’espais sol ser més favorable que un entaulat a l’aire
lliure. Sant Pere de Riudebitlles no va ser una excepció i ens vam
sentir molt còmodes a l’escenari, es va crear una interacció molt
bonica amb els assistents i ho vàrem donar tot!

Cesk Freixas va
tancar la nit de manera magistral, tot i que se’l notava una miqueta
nerviós a causa de la reducció forçosa de la seua guarnició
instrumental. Resulta curiós comprovar com a vegades la tensió o la
incomoditat que sentim damunt de l’escenari, ja siga per problemes
tècnics o per qualsevol altre factor, es transfereix al públic d’una
manera molt difusa, quasi imperceptible. ¿Quantes voltes, després de
tocar la darrera nota i respirar alleujats pel mal tràngol que acabem
de passar, arriba algun espectador i et felicita inexplicablement
perquè les cançons li han arribat ben endins?

Tandebó la
Comissió 1 d’Agost decidisca organitzar una quarta edició la Trobada de
Cantautors dels Països Catalans l’any que ve, perquè es tracta d’una
iniciativa molt interessant i lloable, que lluita contra la
invisibilitat dels cantautors més jóvens del domini lingüístic. La més
sincera enhorabona!